Sorry, we missed you (Anàlisi de la pel·lícula)

Director: Ken Loach Biografia del director:

Ken Loach va nèixer a Anglaterra el 17 de juny de 1936. El director anglés es va iniciar a les arts escèniques als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford. Al graduar-se va treballar com a assistent de direcció de teatre, però es va veure més interessat en el món audiovisual, així que va començar a treballar a la televisió i finalment a direcció.

L'ambient del moment va definir l'estil crític del seu cinema, començant per uns quants documentals, seguits d'alguns llargmetratges i pel·lícules com "The BIg Flame".

Més tard, la seva carrera pateix una crisi davant de la censura a la que es veu sotmés al posicionar-se públicament contra Margaret Thatcher. Als anys 90 reactiva la seva carrera i fins ara ha gravat 9 pel·lícules més. Gènere: Drama Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema crític 1. Argument

La tragèdia envolta a una família de 4 membres amb greus problemes econòmics, que viuen a un pis de lloguer. Ricky, el pare de família, accepta una plaça en una empresa de paqueteria com a repartidor, en la qual se li promet independència i autogestió, però que resulta ser una feina esgotadora i perillosa. Per realitzar la seva feina es veu obligat a comprar una furgoneta, cosa que compromet la feina de cuidadora que realitza la seva dona. A partir d'aquí, els conflictes no deixen de sacsejar aquest nucli: el seu fill adolescent demana ajuda a través d'un comportament rebel i autodestructiu, mentre que la filla petita es veu presionada a assumir responsablitats i càrregues que la superen a la seva edat. La família lluita fins que es veu atrapada en un cicle sense fi del que no poden sortir i els acabarà consumint. 2. Recursos visuals : - Plans: Principalment trobem plans que ens acosten als personatges, com el pla mig, el primer pla i el pla de detall, posant énfasi en els sentiments que els atravessen i com ho viuen més que en allò que els envolta. - Moviment de la càmera: La càmera acostuma a ser fixe en aquelles escenes relaxades o on no hi transcorre una acció molt frenètica, mentre que en els moments de tensió la càmera utilitza moviments i travelling per transmetre-ho al espectador. - Actors:

• Kris Hitchen com Ricky Turner.

• Debbie Honeywood com Abbie Turner.

• Rhys Stone com Seb Turner.

• Katie Proctor com Liza Jane Turner.

• Ross Brewster com Maloney.

• Charlie Richmond com Henry.

• Julian Ions com Freddie.

• Sheila Dunkerley com Rosie.

• Maxie Peters com Robert.

• Christopher John Slater com Ben.

• Heather Wood com Mollie.

• Alberto Dumba com Harpoon.

• Natalia Stonebanks com Roz. - Continuïtat: Es tracta d'una història lineal sense salts en el temps, el passat únicament es mostra a través de mencions dels personatges però no ho veiem a la pantalla. La història avança lenta a causa de la quantitat de detalls que se'ns proporcionen sobre el dia a dia. - Escenografia: No hi ha res destacable en l'escenografia, tracta de buscar la familiaritat i la quotidianitat. - Banda sonora: Hi ha poca atenció en la música, les escenes no acostumen a comptar tant amb aquest recurs sinó més en sons ambientals. -To del llenguatge: El llenguatge es totalment informal i quotidià, fins i tot algún cop es fa ús de paraulotes per augmentar la sensació de realisme. El to de llenguatge es diferent i adequat a cada personatge. - Llum: No es fa un ús gaire artistic de les llums, en general s'utilitza una llum natural poc càlida que permeti distingir bé les imatges. - Color: Els colors acostumen a ser freds, plans i poc saturats, creant un ambient trist. - Vestuari: Cada personatge utilitza roba adient a l'activitat que realitza, com la feina o l'escola. No es distingeixen diferències d'estil ni es busca reflexar de manera evident la personalitat d'ells en la roba. 3.Tria un personatge i fes la descripció

• L'Abby Turner és la dona d'en Ricky i la mare dels seus dos fills. Aquest personatge és una mare entregada i carinyosa que viu amb la impotència de no poguer tenir tanta cura dels seus fills com ella voldria degut a la seva feina. Al llarg de la pel·lícula veiem el seu dia a dia frenètic en el qual vol estar a tot arreu i es fica la pressió a sí mateixa d'aconseguir que tots els que la rodejen estiguin bé, fins i tot quan no es possible. L'Abby es cuidadora i manté un vincle molt estret amb gairebé tots els seus pacients, amb els quals es manté forta, decidida i valenta amb tal d'ajudar. Tot i això, l'Abby es una persona submissa i complaent, la veiem incapaç de fer exigencies, negar-se o de mirar per ella mateixa, sempre està per la resta a costa de la seva salut mental. Cap al final de la pel·lícula la veiem tenir un "mentalbreakdown", en el qual trenca amb aquesta personalitat passiva i alça la veu per defensar-se a ella i a la seva família, mostrant-nos com la desgràcia ha aconseguit canviar al seu personatge. 4.Tria una escena per explicar-la

• Una de les escenes més difícils és l'escena final, la qual ens ofereix un final obert en el qual en Ricky, encara notablement ferit, decideix anar a la feina mentre la seva família li prega que no ho faci. En aquesta escena veiem el dolor que pateixen els personatges i els extrems als que els ha portat la seva situació precaria, i les coses que està disposat a fer en Ricky per pagar les seves deudes. Aquest final és una referència al cicle sense final d'esclavitud al que el treball sotmet a la classe obrera, fent-lo esencial per la supervivència i provocant que els individus el possin per davant abans que la seva salut o benestar. És una terrible realitat molt ben plasmada en aquesta escena.