OFF
PANORÀMIC GRANOLLERS: INCERTESA I ATZAR
Introducció:
Incertesa i atzar és el títol de l'exposició del Festival Panòramic de la que vam tenir el plaer de formar part. Es troba a Granollers, repartida entre els espais que corresponen al Museu de Granollers, l'espai d'arts, la Biblioteca, el Centre d'Arts Santa Mònica i diverses sales de Roca Umbert.
Museu de Granollers: El dit al ull
Aquesta exposició ha estat comissariada per Joan Fontcuberta, un artista i promotor català molt important pel món de la fotografía, on va reunir les obres de diferents artistes amb el seu pròpi estil: Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan. Això ens va garantir una exposició molt rica i variada.
Algunes de les que em van cridar més l'atenció van ser unes fotografies realitzades amb una tècnica d'estampació més antiga, que només permetia que aquestes fossin en blau. L'autor aprofita aquesta tècnica per estampar la cara interior de les caixes de medicaments que consumeixen els seus pares per combatre l'alzheimer. Fora de l'intenció del artista, personalment em dona l'impressió de que la col·lecció crea una espècie de nostalgia, ja no només per l'utilització d'una tècnica tant desfassada sinó pel tipus de fotografies i el fet de que estiguin impreses en la caixa de medicaments per l'alzheimer sembla que ens hagi de despertar alguna espècie de record.
En un altre racó de la sala s'hi podien veure unes fotografies molt abstractes de la selva amazònica, que jugaven molt amb els colors, les ombres i les llums, transportant-nos a una atmosfera gairebé psicodèlica.
En una de les col·lecions hi trobavem fotografies que estaven fetes amb l'ajuda de la gata de l'amo de la col·lecció, a qui aquest col·locava una càmara i la deixava sortir per tal de prendre fotografies del seu voltant des dels llocs menys accesibles i insospitats. Ens permet coneixer millor la perspectiva d'un animal com pot ser un gat.
Roca Umbert
Les següents exposicions van estar comisariades per Andrés Hispano, un especialista en comentar i exposicions fotogràfiques, i Mercé Alsina, una comisaria i crítica d'art.
M'agradaria començar parlant d'una de les exposicions que em van agradar més durant aquesta visita a l'espai Roca Umbert. Es tracta de la col·lecció fotogràfica de Weronicka Gesicka a una de les sales principals d'exposició. Aquesta va molt lligada a aquest concepte de família i el trenca, jugant amb diferents tipus d'interpretacions i perspectives amb un gran sarcasme. L'edició fotogràfica juga un paper molt important en la seva obra i ens acaba d'aportar aquest sentit del humor tant àcid i crític. És una col·lecció que dona molt a analitzar, ja que ens introdueix molts elements que canvien totalment les primeres impresions que ens havia donat la fotografía, i posicions o objectes que aporten antinaturalitat.
L'intenció de l'artista era transportar visualment el funcionament de la memòria: recordar, reinterpretar o fins i tot inventar.
Una altra col·lecció que dona molt del que parlar va ser la de l'Erwin Wurm, que combina objectes, persones i situacions d'una forma poc habitual i totalment inesperada. Situa l'importància de la seva obra en la composició i no tant en altres aspectes, ja que combina plans i cromatismes de tota mena. No és una col·lecció que et deixi indiferent. L'Erwin Wurm té una manera única de riure's de la cotidianitat i el sentit comú. A més ens convida a formar part de la seva obra trencant amb aquest concepte de seriositat que se sol atribuir les exposicions.
Santa Mònica: Reacció en Cadena
Al Centre d'Arts Santa Mònica trobem l'exposició Tabula Rasa, de Dina Kelberman i Jonathan Brown i comissariada per Fèlix Pèrez Hita i Andrés Hispano, proseguint amb la idea de l'atzar. Es tracta d'un conjunt d'imatges tretes d'internet les quals s'han intentat ordenar buscant punts en comú i significats. Tot i que cada artista ha volgut representar aquest concepte de la seva manera, la forma de relacionar aquestes imatges senzilles entre sí és molt semblant. A causa de la falta de context, l'espectador poseeix la llibertat d'interpretar aquestes imatges, la seva tria i l'ordre en el que están. És interessant veure com d'una mateixa exposició poden sortir varies idees.
Les fotografies es troben ordenades en columnes, com si es tractés d'una cadena, en les que és fàcil apreciar que alguna cosa les uneix, ja sigui la temàtica, composició, formes o colors. Una bona manera de representar que potser la forma d'ordenar la caòtica xarxa que ens sembla més lògica, no és la que relacionem visualment.
Santa Mònica: Tabula Rasa
En aquest mateix establiment es trobava Tabula Rasa, una exposició recuperada de l'any 2000, de Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. Tota l'exposició compta amb fons blancs als quals s'hi projecten coses, ja siguin imatges, ombres o un mateix.
L'element més destacable d'aquesta exposició seria una petita sala circular creada amb varies parets blanques a les quals s hi anaven projectant diferents imatges des d'uns projectors que hi havien al centre. Entre imatge i imatge hi havia un petit espai de temps on es quedava tot fosc. Però la cosa no s'acabava aquí: el material de les parets permetia que si l'espectador s'hi quedava davant durant la duració de l'imatge, quan s'enfosquia la sala s'hi podia apreciar la seva emprempta. Així, d'alguna manera ens convidava a participar i formar part d'aquesta exposició.
Aquest artistes treballaven jugant amb la percepció, amb com molts cops sembla que veiem una cosa o fins i tot recordem una cosa d'una manera que no s'ajusta a la realitat. Trobo molt impressionant la manera en la que ens ho van mostrar, ja que Tabula Rasa és una exposició que depèn única i exclusivament de la participació del espectador.
MACBA
Un segle breu
Aquesta exposició ofereix un petit apropament a l'art de totes les èpoques a partir del 1921 des dels ulls de Barcelona, pel que engloba una gamma d'estils i artistes molt diferents: Anni Albers, Alexander Calder, Le Corbusier, Joaquín Torres-García o Alberto, Erró, Richard Hamilton, Herminio Molero, Ronald Nameth, Claes Oldenburg o Evru/Zush, osemarie Castoro, Hans Haacke y Sol LeWitt, Àngels Ribé y Robert Llimós. L'equip curatorial del MACBA ha comissariat l'exposició.